En aquest pòdcast parlarem sobre l'estrès i sobre què podem fer amb ell perquè no ens afecti negativament i com, fins i tot, podem transformar-lo en un recurs per al nostre benestar. També abordarem la diferència que hi ha entre estrès i estar neguitós.

En aquest segon capítol veurem la relació entre l'estrès i els pensaments

En aquest tercer pòdcast veurem com podem transformar els pensaments per sortir de l'estrès i convertir-los en quelcom positiu: el benestar.

En aquest quart pòdcast veurem la relació entre l'estrès i les emocions.

En aquest cinquè pòdcast veurem com podem transformar les emocions per sortir de l'estrès i convertir-les en quelcom positiu... en benestar

En aquest sisè pòdcast veurem com es relacionen l'estrès i les sensacions.

En aquest setè pòdcast veurem com transformar les sensacions. Per sortir de l'estrès i convertir-les en quelcom positiu... en benestar

El procés d'aprendre és complicat quan estem sotmesos a tanta informació que pot desorientar-nos. Aquest vídeo de 2' ens planteja 10 accions bàsiques que ens ajudaran a aconseguir l'aprenentatge desitjat.

Col·lecció 'Videopíndoles d'aprenentatge' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2021

Equivocar-se és part del camí cap a l'èxit!
En aquest vídeo d'un minut, descobreix com transformar els teus errors en oportunitats d'aprenentatge. Millora la teva mentalitat i creix personalment amb cada pas!

Col·lecció 'Videopíndoles d'aprenentatge' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2025

De l'experiència se n'aprèn, però per fer-ho necessitem saber com abordar aquest aprenentatge. En 2' te'n fem 5 cèntims.

Col·lecció 'Videopíndoles d'aprenentatge' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2023

El teletreball ha estat la palanca que a alguns els faltava per engegar l'autoprenentatge autònom. Però sabem com fer-ho? Aquesta xerrada ens indica la metodologia i algunes eines per aconseguir-ho.
Col·lecció 1 hora, 1 habilitat. Edició 2022.

En aquesta videopíndola t'expliquem en què consisteix el "Mètode Feynman", una estratègia senzilla i potent per aprendre de manera profunda, basada en la idea d'ensenyar als altres allò que volem entendre millor.

Col·lecció 'Videopíndoles d'aprenentatge' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2025

Vols potenciar l'aprenentatge autodidàctic? En aquest vídeo, et presentem deu accions fàcils i efectives per aprendre pel teu compte.

Col·lecció 'Videopíndoles d'aprenentatge' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2024

Una de les grans característiques del nostre cervell és la plasticitat, és a dir, la capacitat de produir respostes més complexes a mesura que els estímuls ambientals són més exigents. Per això convé entrenar-lo i així poder millorar les nostres habilitats dia a dia.
Et proposem una sèrie de preguntes que requereixen la teva atenció.

El recurs presenta, en 5 mòduls, diversos aspectes que han de contribuir a unes millors delegacions. Cadascun dels mòduls, que tenen una llargada entre 1,30 i 3 hores, alterna la teoria amb la proposta de pràctiques de diversos tipus. El mòdul 1 ens ofereix la contextualització del terme, contextualització que s'aclareix en el mòdul 2 dedicat a aclarir les confusions més habituals al respecte. El modul 3 i 4 desenvolupen el model DISC de delegació, en les vessants personals i d'actuació grupal.Continguts i reflexions sobre la confiança i el bon feedback que se'n deriva cloue el material.

El recurs presenta en 5 mòduls diversos aspectes relacionats amb la motivació. Cadascun dels mòduls, que tenen una llargada entre 2 i 3 hores, alterna la teoria amb la proposta de pràctiques de diversos tipus. D'entrada ens ofereix la contextualització del terme, per passar a donar-nos diverses eines que ens portaran a observar el nostre punt de partida. El modul 2 mòdul planteja la importància de la cura personal (especialment emocional) per a afavorir la motivació personal. El mòdul 3 i el mòdul 4 presenten continguts, eines i exercicis per millorar en la motivació de l'equip.

El manual parteix del concepte d'empatia per analitzar posteriorment tot allò que afecta la comunicació empatica. L'empatia és una eina clau per desenvolupar les connexions basades en la confiança i la credibilitat.
La comunicació 'intra' i interpersonal ha de fonamentar-se en aquest concepte. Cal construir recursos que generin una capacitat dialògica centrada en les necessitats pròpies però també en les dels nostres interlocutors, arribant a assolir l'entesa. el diàleg assertiu i la gestió emocional adequada, ajudaran a l'aprenentatge de la nostra comunicació empàtica, configurant-la de manera sòlida i en permanent creixement.
Col·lecció 'Manuals de formació' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2021

Andrea Vilallonga conversa amb Emma Giner sobre positivitat

Andrea Vilallonga conversa amb Laura Rossell sobre el pessimisme i els pessimistes

Andrea Vilallonga conversa amb Reichel Delgado sobre l'optimisme i els optimistes.

Andrea Vilallonga conversa amb Yolanda Núñez sobre els realistes.

Andrea Vilallonga conversa amb Laura Rossell sobre els negatius.

Andrea Vilallonga conversa amb Sònia Tapiolas sobre el somriure.

Andrea Vilallonga conversa amb Maria Teixidor sobre amabilitat altruista.

Andrea Vilallonga conversa amb Tomàs Navarro sobre parlar-se bé a un mateix.

Andrea Vilallonga conversa amb Marta Pontnou sobre el "vestit de truita".

Andrea Vilallonga conversa amb Ruth Gumbau sobre les misèries.

Andrea Vilallonga conversa amb Laura Andrés sobre el "flow" .

Andrea Vilallonga conversa amb Laura Gascón sobre comunicació positiva.

Andrea Vilallonga conclou , donant les idees clau, aquesta sèrie de pòdasts a l'entorn de la comunicació positiva.

Conèixer d'on venen i quina és la informació que ens volen transmetre les nostres emocions és clau per respondre adequadament a l'entorn i per poder prendre millors decisions.
Aquest document de Síntesi t'acompanyarà a fer-ho.
Col·lecció 'Síntesis de formació' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2021

Pot interessar-te memoritzar algunes idees, tasques, projectes de manera que les tinguis presents més enllà de la informació escrita que ens és indispensable. Per a això, la construcció d'un Palau al cap pot ser-te útil. En aquest recurs et mostrem com emprar-la.

Col·lecció 'Videopíndoles d'aprenentatge' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2022

Aprendre a contenir les emocions de l'altre quan es desborden no és fàcil. Cal fer-ho des del cor, amb amabilitat i empatia, entenent que cada persona té una història que no sabem i que té dret a sentir el que sent és necessari per a tots nosaltres.
La contenció emocional ens ofereix algunes tècniques que ens hi ajuden.
Col·lecció 'Síntesis de formació' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2023

El recurs pretén ajudar-nos a entendre què és l'estrès, per què es produeix i de quins recursos disposem per tal de mantenir-hi un diàleg fluid i fecund que no ens faci mal.
Per fer-ho, es plantgen tres tipus de recursos: mètodes cognitius, recursos conductuals i activitats físiques. Es presenten els mecanismes bàsics de cada mètode i se suggereix la combinació de tots tres perquè el diàleg amb l'estrès sigui fructífer.

Aquest material t'oferirà pautes per fer un seguiment precís i exhausitiu de les tasques delegades, de manera que el resultat final sigui el desitjat.

Els Entorns Personals d'Aprenentatge (EPA) sorgeixen com a metodologia per aprendre de manera informal, contínua i col·laborativa. El document presenta les característiques generals que ha de tenir un bon EPA i presenta diverses eines digitals que poden contribuir a crear aquest entorn i fer-lo operatiu a les nostres necessitats.
Col·lecció 'Síntesis de formació' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2020

En aquesta conversa, l'Enric Herranz, director del Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona, reflexiona sobre el paper estratègic de la formació en les organitzacions. Aquestes reflexions se centren en les avantatges de la planificació per sobre de la improvisació, la necessitat d'alinear la formació amb els objectius estratègics i les passes necessàries per aconseguir-ho.

Al principi de cada episodi hi ha una dramatització fictícia curta. Aquesta dramatització està protagonitzada per tres personatges: la Marta, el Marc i el David, tres empleats de l'administració local que ens ajudaran a copsar els temes que es tracten en cada episodi.

En aquesta conversa, l'Anna Ferri, referent de formació de governs locals de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona, reflexiona sobre les necessitats formatives de les administracions locals. Aquestes reflexions se centren en la identificació d'aquestes necessitats, en quines metodologies es poden emprar per fer-ho i en com es poden plasmar les mesures formatives que se'n derivin en un pla de formació.

Al principi de cada episodi hi ha una dramatització fictícia curta. Aquesta dramatització està protagonitzada per tres personatges: la Marta, el Marc i el David, tres empleats de l'administració local que ens ajudaran a copsar els temes que es tracten en cada episodi.

En aquesta conversa, la Teresa Feliu, referent de formació de governs locals de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona, reflexiona sobre les particularitats formatives que tenen els ajuntaments en funció de la seva mida. Aquestes reflexions se centren en la definició d'itineraris formatius, amb especial èmfasi en els municipis petits, i en com es concreten a la demarcació de Barcelona, mitjançant les eines que posa a disposició dels municipis la Diputació de Barcelona.

Al principi de cada episodi hi ha una dramatització fictícia curta. Aquesta dramatització està protagonitzada per tres personatges: la Marta, el Marc i el David, tres empleats de l'administració local que ens ajudaran a copsar els temes que es tracten en cada episodi.

En aquesta conversa, la Roser Díaz, referent de formació de governs locals de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona, reflexiona sobre la Xarxa de Responsables Educats de Formació (XARF), establerta a la demarcació de Barcelona. Aquestes reflexions se centren en els objectius de la XARF, la seva raó de ser, els seus projectes principals i com afegir-s'hi.

Al principi de cada episodi hi ha una dramatització fictícia curta. Aquesta dramatització està protagonitzada per tres personatges: la Marta, el Marc i el David, tres empleats de l'administració local que ens ajudaran a copsar els temes que es tracten en cada episodi.

En aquesta conversa, la Yolanda Carrasco, cap de la secció de formació de governs locals de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona, reflexiona sobre les metodologies per avaluar l'impacte de la formació en les organitzacions. Aquestes reflexions se centren en aclarir les diferències entre les diferents metodologies d'avaluació de la formació i en les dificultats i oportunitats que suposa la seva implantació.

Al principi de cada episodi hi ha una dramatització fictícia curta. Aquesta dramatització està protagonitzada per tres personatges: la Marta, el Marc i el David, tres empleats de l'administració local que ens ajudaran a copsar els temes que es tracten en cada episodi.

En aquesta conversa, la Marta Chiné, responsable de recursos pedagògics del Servei de Disseny i Innovació de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona, reflexiona sobre l'aplicació de les metodologies pedagògiques actives en entorns de videoformaació. Aquestes reflexions se centren en les oportunitats i dificultats que es presenten en la seva aplicació, la importància de competències digitals docents per fer-ne un bon ús i els recursos disponibles per obtenir-ne el millor resultat.

Al principi de cada episodi hi ha una dramatització fictícia curta. Aquesta dramatització està protagonitzada per tres personatges: la Marta, el Marc i el David, tres empleats de l'administració local que ens ajudaran a copsar els temes que es tracten en cada episodi.

En aquesta conversa, la Noemí Segura, responsable de projectes formatius de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona, reflexiona sobre l'autoformació i com es pot acreditar. Aquestes reflexions se centren en la raó de ser de l'autoformació, en les avantatges i dificultats que te i en les característiques d'un exemple autoformatiu d'èxit: el programa AutoAcredita't de la Diputació de Barcelona.

Al principi de cada episodi hi ha una dramatització fictícia curta. Aquesta dramatització està protagonitzada per tres personatges: la Marta, el Marc i el David, tres empleats de l'administració local que ens ajudaran a copsar els temes que es tracten en cada episodi.

En aquesta conversa, el Miguel Alós, responsable d'entorns virtuals d'aprenentatge del Servei d'Innovació i Disseny de Formació de la Diputació de Barcelona, reflexiona sobre l'aplicació de la ludificació, també coneguda com a gamificació, i de l'aprenentatge basat en jocs en la formació d'empleats públics. Aquestes reflexions se centren en les particularitats, oportunitats i dificultats en la utilització d'aquestes eines i, a més a més, es se'n descriuen alguns exemples duts a terme per la Diputació de Barcelona.

Al principi de cada episodi hi ha una dramatització fictícia curta. Aquesta dramatització està protagonitzada per tres personatges: la Marta, el Marc i el David, tres empleats de l'administració local que ens ajudaran a copsar els temes que es tracten en cada episodi.

En aquesta conversa, la Marga Padilla, responsable d'aplicacions de gestió de la formació de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona, reflexiona sobre els avantatges i inconvenients dels microcursos. Aquestes reflexions se centren en els avantatges de la seva concreció, els requisits necessaris per a que tinguin èxit i la intensa relació que acostumen a tenir amb la tecnologia mòbil.

Al principi de cada episodi hi ha una dramatització fictícia curta. Aquesta dramatització està protagonitzada per tres personatges: la Marta, el Marc i el David, tres empleats de l'administració local que ens ajudaran a copsar els temes que es tracten en cada episodi.

En aquesta conversa, la Montserrat Casamitjana, cap del Servei d'Assistència a la Formació de la Direcció dels Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona, reflexiona sobre la formació de càrrecs electes, directius i comandaments a l'administració pública local. Aquestes reflexions se centren en els reptes que suposa l'aprenentatge de les competències de funció directiva i en el ventall de metodologies de formació a les que es pot recórrer.

Al principi de cada episodi hi ha una dramatització fictícia curta. Aquesta dramatització està protagonitzada per tres personatges: la Marta, el Marc i el David, tres empleats de l'administració local que ens ajudaran a copsar els temes que es tracten en cada episodi.

Ser empàtica o simpàtica no és el mateix. En aquest vídeo t'expliquem la diferència i t'ajudem a identificar quin perfil és el teu. Descobreix com cadascun afecta les teves relacions i la manera en què connectes amb les altres persones!

Col·lecció 'Videopíndoles d'aprenentatge' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2024

En aquest recurs aprendràs els conceptes bàsics de la gamificació d'una forma senzilla.
A més, mostrem diversos casos d'èxit que et permetran entendre molt ràpidament les potencialitats d'aquesta tècnica.
Aprèn la gamificació alhora que l'apliques!

El cos parla. Podem tenir en compte alguns recursos ens dóna per empoderar-nos.

Col·lecció 'Videopíndoles d'aprenentatge' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2023

Aquest recurs té un doble objectiu: practicar l'escolta, la lectura i la comprensió en anglès mentre descobreixes quines són les claus per aprendre idiomes i quines són les creences limitadores que sovint ens bloquegen i desmotiven. Disposes de vídeos amb subtítols en anglès i català, transcripcions i un full de treball per practicar pas a pas.

Descobreix les il·lusions d'aprenentatge, conceptes que fan creure que estem adquirint coneixement de manera efectiva quan en realitat no és així.

Col·lecció 'Videopíndoles d'aprenentatge' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2025

La Comunicació No Violenta (CNV) és una tècnica que busca generar espais de qualitat perquè dues persones expressin les seves necessitats de forma honesta i constructiva. Ens ho explica la Carme Pujol en aquest vídeo.
Col·lecció 'Aprenent amb els experts' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2020

En aquest dossier s'exposen consideracions, reflexions i diverses teories sobre el canvi personal, les seves causes, les resistències per canviar i els seus beneficis, tant en la vida personal com en l'àmbit professional.
No es tracta de canviar per canviar o de ser flexible perquè sí. La qüestió és canviar per millorar, adaptar-se a la realitat i créixer com a persona sense deixar de ser un mateix. D'aquí ve el títol «La dansa dels joncs», perquè els joncs s'adapten al vent i als canvis de la realitat, però continuen sent ells mateixos.
Col·lecció 'Manuals de formació' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2021

Aquest material et permetrà reflexionar sobre les diverses motivacions que mouen a les persones i els equips de treball i conèixer l'estructura dels models de cooperació i competència per crear equips de treball.

Woop és una tècnica que ens ajuda a superar els possibles obstacles que preveiem per aconseguir un objectiu. En 2' t'expliquem com fer-ho.

Col·lecció 'Videopíndoles d'aprenentatge' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2023

El recurs formatiu que teniu a les mans pretén ser una guia explicativa de cadascuna de les competències professionals definides en el Diccionari de competències per al desenvolupament professional dels empleats/des dels ens locals, entés com un instrument tècnic dins del model de formació impulsat per la Direcció de Serveis de Formació (DSF). Esperem que us serveixi per comprendre-les millor i per reflexionar sobre la vostra pràctica diària i sobre els aspectes on podeu incidir cap a la millora i creixement professional.

Òscar Dalmau, apassionat de la creativitat i la innovació en l'aprenentatge corporatiu, ens parla sobre l'evolució, altres models i pràctiques innovadores de la formació a l'aprenentatge en les organitzacions.
Col·lecció 'Aprenent amb els experts' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2020

L'atenció és un recurs cerebral clau per desenvolupar tasques amb eficiència, però tanmateix és limitat per la gran quantitat d'energia metabòlica que consumeix.
Hi ha dos tipus principals d'atenció: la voluntària, que forma part de les funcions executives, i la involuntària, que se sustenta al sistema límbic. Ambdues són importants.

La conversa entre Anna Forés i David Bueno gira al voltant de les preguntes següents:

- Què és l'atenció per al cervell i quins tipus hi ha?
- De quina manera gestionem l'atenció?
- És possible dividir l'atenció en diversos temes, per exemple en el multitasking?
- Com es relaciona l'atenció amb la motivació?
- Quins estats emocionals són més proclius a l'atenció? I, d'aquests, quins afavoreixen la realització de tasques

La motivació és un procés intern -o un estat mental- que activa, dirigeix i ens permet mantenir una conducta adequada per a la consecució d'un objectiu concret. Se sustenta en diverses estructures del cervell, i a nivell neurohormonal es relaciona amb les sensacions de recompensa, l'anticipació de recompenses futures i l'optimisme.
Internament, incrementa el nivell d'energia metabòlica del cervell, la qual cosa li permet funcionar amb més eficiència i durant més temps sense cansar-se.

La conversa entre Anna Forés i David Bueno girarà al voltant de les preguntes següents:

- Què és la motivació a nivell fisiològic?
- Com la genera el cervell?
- Quins estats emocionals la desencadenen? Són tots equivalents?

L'esforç és una actitud vital vinculada a la proactivitat, i resulta imprescindible per a un creixement sòlid, tant a nivell personal com professional. Tanmateix, la capacitat d'assumir nous reptes que requereixen esforç implica poder anticipar recompenses futures. Una anticipació que es produeix quan es percep, en base a les experiències passades, que el repte és assequible i l'esforç valorat i autovalorat.

La conversa entre Anna Forés i David Bueno girarà al voltant de les preguntes següents:

Què implica per al cervell ser proactiu? I l'obediència?
Amb quines altres característiques cognitives s'associa la proactivitat?
De quina manera el cervell afronta els nous reptes?
Quines estructures i neurotransmissors intervenen quan ens plantegem un nou repte que requereix esforç?
Com es relacionen amb la motivació i amb l'optimisme?

La mentalitat de creixement és el convenciment que hom pot sempre incrementar les seves capacitats cognitives. La va proposar originàriament la psicòloga estatunidenca Carol Dweck, per oposició a la mentalitat fixa que seria la creença que les capacitats cognitives venen prederminades i per tant no poden incrementar-se.

La conversa entre Anna Forés i David Bueno girarà al voltant de les preguntes següents:

Què és la mentalitat de creixement i quin és el motiu de proposar la seva existència?
Què caracteritza la mentalitat de creixement a nivell psicològic i neuronal?
Quins altres tipus de mentalitat hi ha i què els caracteritza?
Es pot adquirir la mentalitat de creixement?
Quines característiques cognitives i mentals cal treballar per potenciar la mentalitat de creixement?
Quins avantatges té tenir mentalitat de creixement a nivell individual?

Descansar i dormir són activitats indispensables per a la supervivència i per a la bona gestió del cos i del cervell. També ho és l'esport, que no només actua sobre tota la fisiologia corporal sinó també la cerebral, amb conseqüències importants per a la ment.

La conversa entre Anna Forés i David Bueno girarà al voltant de les preguntes següents:

Per què és important el descans?
Quanta estona podem estar treballant sense descansar?
Què li passa al cervell i al cos quan dormim?
Què és més important, la quantitat d'hores que dormim o la qualitat del son? Quin moment del son és més reparador?

L'estrès és una reacció fisiològica del cos i del cervell davant d'una situació que percebem com una amenaça. Totes les enquestes indiquen que el nivell d'estrès personal i social ha anat incrementant aquestes darreres dècades. Saber gestionar l'estrès afavoreix el benestar personal i la gestió social dels equips de treball.

La conversa entre Anna Forés i David Bueno girarà al voltant de les preguntes següents:

Què és l'estrès fisiològicament parlant?
Com afecte l'estrès el cervell?
Quin és el motiu biològic de l'estrès?
Tot l'estrès és perjudicial, o hi ha situacions en què pot ser positiu?
Com podem gestionar el nostre estrès? I el dels altres quan ens fem càrrec d'un equip de treball?

Ens agrada dir que les persones, els "Homo sapiens", som una espècie racional. Però som, de fet, una espècie emocional que pot raonar.
Les emocions són les directores de la nostra conducta instintiva i impulsiva, i són presents en totes les nostres decisions.
Tanmateix es poden gestionar, però per fer-ho cal evitar les situacions estressants.

La conversa entre Anna Forés i David Bueno girarà al voltant de les preguntes següents:

Què són les emocions i quina zona del cervell les genera?
Quina és la seva utilitat biològica?
Quantes emocions tenim?
Són totes equivalents?

La primera cosa que crida l'atenció a un nou nat de manera instintiva són els ulls de les altres persones, perquè a través de les mirades transmetem el nostre estat emocional. Com ens mirem els uns als altres i com ens parlem marca la base emocional de les relacions humanes, i per extensió de la satisfacció i la implicació que podem tenir en aquestes relacions, tant a nivell personal com professional.

La conversa entre Anna Forés i David Bueno girarà al voltant de les preguntes següents:

Quina importància té com ens mirem?
Per què les mirades transmeten el nostra estat emocional?
Quin paper juga la resta de l'expressió facial en la transmissió emocional?
Hi ha expressions emocionals millors que d'altres?
Què passa quan la veu, el to com diem les coses, no és concordant amb la mirada emocional del moment?

Molts cops parlem de la resiliència quan ens passen situacions complicades o adverses. Però la resiliència cal treballar-la quan abans millor, per anar tenint recursos per poder fer front a les situacions vitals que haurem d'enfrontar.

La conversa entre Anna Forés i David Bueno girarà al voltant de les preguntes següents:

Es neix resilient o ens fem resilients?
Quan es pot començar a treballar la resiliència?
Com es pot treballar la resiliència a l'escola, a la família?
La sobreprotecció afavoreix la resiliència?
Es pot parlar de resiliència comunitària?

El benestar és la percepció personal i subjectiva de sentir-se relativament a gust amb un mateix i amb l'entorn, incloses les relacions amb altres persones.
Inclou els desitjos, els objectius i les necessitats, els factors ambientals que ens afecten i les experiències que tenim al llarg de la nostra vida, i també els aspectes físics, mentals i socioemocionals.
Benestar, tanmateix, no és sinònim de felicitat.

La conversa entre Anna Forés i David Bueno girarà al voltant de les preguntes següents:

Quina diferència hi ha a nivell personal entre felicitat i benestar?
I a nivell cerebral i neurohormonal?
Quins estat emocionals afavoreixen el benestar?
Com es relaciona el benestar amb l'optimisme, la motivació i els estats d'ànim proactius?

Si vols millorar la teva comunicació i defensar el teu punt de vista de manera efectiva, aquest vídeo és per a tu!

Col·lecció 'Videopíndoles d'aprenentatge' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2025

Saps que els problemes de comunicació més freqüents són per una comunicació deficient o una comunicació agressiva? Fas o et fas peticions per millorar?
La Comunicació No Violenta (CNV) proposa 4 passos per estructurar la teva comunicació i transmetre un llenguatge saludable i efectiu.

Col·lecció 'Videopíndoles d'aprenentatge' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2025

Els diferents models conductuals en els que ens movem cada dia poden tenir diverses causes i poden manifestar-se de formes molt diferents D'entre les diferents possibilitats, la conducta assertiva es manifesta com l'expressió adequada de les emocions en les relacions socials, sense que hi hagi ansietat o agressivitat. Per això, l'assertivitat esdevé una eina clau en totes les dimensions de les relacions humanes i, òbviament, també en les professionals.
El recurs ens dóna coneixement sobre aquest tema, i ens aporta eines per a la reflexió i per a la pràctica d'algunes tècniques que ens ajudaran en la pràctica de l'assertivitat.

El mètode Shu-Ha-Ri et suggereix una forma d'aprendre. En 2' te'n pots fer una idea.

Col·lecció 'Videopíndoles d'aprenentatge' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2022

Aquest material t'ajudarà a desenvolupar habilitats per a delegar de manera eficaç i afavorir la motivació i la implicació de les persones que integren els equips de treball. Entre d'altres aspectes treballaràs la importància de no improvisar, d'entendre i gestionar els aspectes previs a una correcta delegació, preparar alternatives, etc.

Aprèn tècniques assertives per millorar la comunicació i gestionar situacions difícils amb confiança i respecte. Descobreix com expressar les teves necessitats de manera clara i efectiva sense generar conflictes.

Col·lecció 'Videopíndoles d'aprenentatge' de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2025

· Conèixer la importància de l'aprendibilitat en el desenvolupament personal i laboral.
· Saber detectar què necessitem aprendre.
· Identificar els aspectes que limiten la nostra aprendibilitat.
· Desenvolupar un Pla Individualitzat d'Aprenentatge.

Entrenar la ment a partir d'una sèrie de preguntes per millorar les nostres habilitats dia a dia.

1. Reflexionar sobre la importància d'aprendre a aprendre i la necessitat de disposar d'un entorn
personal d'aprenentatge.
2. Conèixer i utilitzar diferents eines digitals seleccionades per optimitzar l'adquisició d'eines
obertes de coneixement.
3. Dissenyar la primera versió del seu propi entorn personal d'aprenentatge.

Aprèn i autoacredita't amb aquest recurs formatiu digital i responent un qüestionari d'avaluació.
Amb aquest recurs aprendràs què es un programa de mentoria i com impulsar-lo a la teva organització.

· Enfortir les habilitats de lideratge per dirigir equips de manera efectiva i motivadora.
· Millorar la capacitat de presa de decisions estratègiques i tàctiques.
· Desenvolupar competències en la gestió del canvi per liderar processos de transformació.
· Promoure el desenvolupament d'habilitats de comunicació efectiva.
· Fomentar la col·laboració entre els participants per aconseguir els objectius de l'organització.
· Proporcionar eines i tècniques de gestió per optimitzar els recursos disponibles.
· Sensibilitzar els participants de la importància de la innovació i la creativitat en l'àmbit de la gestió pública.
· Reforçar el coneixement sobre les polítiques públiques i marcs legals que regulen l'activitat administrativa.
· Potenciar la capacitat d'anàlisi i resolució de problemes, amb eines conceptuals.
· Fomentar una cultura d'aprenentatge continu i desenvolupament professional, incentivant els participants a actualitzant-se en temes rellevants per a la gestió pública.

Conèixer i aplicar la metodologia d'intervisió, especialment orientada a resoldre de forma senzilla i en grup situacions diverses, incorporant diferents enfocaments per analitzar-les i comprendre-les i proposar-hi possibles solucions.
Així, aquesta acció està centrada en l'aprenentatge d'una eina per al coaching de grups. El seu propòsit és facilitar recursos per tractar situacions diverses des d'una altra mirada. És útil per desfer bloquejos, analitzar problemes, resoldre conflictes, considerar nous punts de vista, prendre decisions, i gestionar projectes, entre d'altres.

Oferir eines als caps de zona que potenciïn la interrelació amb les direccions de la seva zona.

Aprèn i autoacredita't amb aquest recurs formatiu digital i responent un qüestionari d'avaluació.
Amb aquest recurs aprendràs a tenir una visió global del procés del cicle formatiu, des de l'anàlisi de necessitats fins als diferents tipus d'avaluació que ens podem plantejar, sense oblidar la importància de disposar d'un pla de formació que comprengui diferents estratègies d'intervenció per millorar les competències tècniques, organitzatives i transversals dels professionals.

· Conèixer els conceptes bàsics de la gamificació.
· Entendre les potencialitats de la tècnica de la gamificació.
· Conèixer diversos casos d'èxit.
· Experimentar la gamificació a la vegada que s'utilitza.

Analitzar i aplicar els elements relatius als rols, estils i competències directives.

· Conèixer els elements de motivació individuals a la feina.
· Conèixer els elements de motivació dels equips de treball.
· Analitzar i avaluar l'eficàcia de les diferents estratègies de motivació.
· Aplicar les estratègies de motivació al seu equip de treball.