La innovació verda com a eix de dinamització territorial

El Vídeo recull informació sobre el sociograma com a eina per identificar i dinamitzar els agents clau per a la innovació verda, explicat per Xavier Sabaté, ambientòleg i soci fundador d’Espai TReS · Territori i Responsabilitat Social i co-autor de la “Guia de branding territorial per als ens locals. Estratègies de marca territori” de la Diputació de Barcelona.
Posa l’accent en la participació i la creació d’un ecosistema col·laboratiu d’innovació, i en l’eina del sociograma per a la identificació dels agents clau per a la innovació i la dinamització del teixit econòmic i social.
(Col·lecció Càpsules formatives Innovació verda)

El Vídeo recull informació sobre el Pacte local d’innovació verda i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, explicat per Joan Frígols, expert en Polítiques Públiques i Transformació Social.
Posa l’accent en l’Agenda 2030 i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. La col·laboració entre governs locals i regionals, la promoció d’aliances entre les diferents instàncies institucionals i la contribució de la ciutadania.

El Vídeo recull informació sobre el concepte d’innovació i els laboratoris ciutadans per desplegar la innovació verda a la ciutat, explicat per Jordi Romero-Lengua, ambientòleg, tècnic d’innovació i soci fundador d’Espai TReS · Territori i Responsabilitat Social i co-autor de la “Guia de branding territorial per als ens locals. Estratègies de marca territori” de la Diputació de Barcelona. Responsable del Living lab de Salut i Benestar vinculat al PECT d’Envelliment Actiu i Saludable i Dependència del Garraf
Posa l’accent en la innovació verda a través dels labs: estructura i funcionament.

El Vídeo recull informació sobre el panorama internacional de la innovació verda i consells per a endinsar-s’hi, explicat per Jordi Pietx, expert en innovació socioambiental i estratègies relacionals, treball en xarxa, finançament, impuls de projectes internacionals i formació.
Les prioritats fixades en el Pacte Verd Europeu, l’estratègia de creixement de la Unió, que situa la implicació social a l’epicentre de les polítiques econòmiques de la Unió Europea.

En el marc del IV Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local celebrat el 19 de febrer del 2019 al Món Sant Benet, es va disposar d’un espai de networking, amb l’objectiu de mostrar experiències, connectar interessos, compartir reptes i necessitats i trobar oportunitats de solució per a la gestió de l’energia i de residus, per tal de contribuir, des de la gestió municipal a frenar els efectes del canvi climàtic.

El document inclou una proposta d'articulat per incorporar com a ordenança tipus per a la gestió dels horts sostenibles de titularitat municipal i una llista de bones pràctiques ecològiques en els horts municipals.

La proposta s'ha desenvolupat a partir d'un esborrany dels continguts exposats al cicle de "Tallers d'introducció a l'agricultura ecològica aplicada als horts" duts a terme per la Comissió d'Horts de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Els canvis en la morfologia urbana, derivats en gran part d'una planificació de la mobilitat centrada en el vehicle privat i en un concepte de zonificació de la ciutat, i d'altra banda els canvis climàtics a nivell global i local, han reduit la capacitat dels nuclis urbans, la seva resiliència, per poder garantir bones condicions de vida i salut als seus habitants i per contribuir a la millora ambiental del planeta. Davant d'aquesta situació, el document ens plateja com les infraestructures verdes ecosistèmiques, i en general el verd urbà, són una oportunitat, una eina estructural, per millorar l'habitabilitat de la ciutat i les conurbacions urbanes i reduir-ne la seva petjada ambiental.
L'objectiu de la publicació, estructurada en els blocs de Teoria, Estratègies, Accions i Epíleg, és donar suport als agents públics que intervenen en la planificació i gestió urbanes per aplicar estratègies de renaturalització i actuacions de verd urbà en les seves ciutats.

La guia destaca la importància de fer una bona diagnosi territorial i aporta pautes per orientar la seva redacció en el marc de la planificació estratègica. Conté un apartat dedicat a la informació i el coneixement en la planificació pública, on es repassa l'evolució dels instruments de presa de decisions i l'aportació dels observatoris locals. En un altre apartat s'explica què és la diagnosi territorial, des de les dades a l'acció, donant resposta a preguntes com el què, el per què i el quan de les diagnosis. També es presenten oportunitats per a la millora de la planificació des de la diagnosi.
El document enumera i explica 10 criteris per redactar una diagnosi territorial, que duen des dels actors i els prejudicis existents a les eines avançades de comunicació.
En un sentit més tècnic la guia presenta fins a sis eines i mètodes d'aplicació a les entitats locals i dedica també un apartat als sistemes de suport a la planificació: sistemes d'informació, models de previsió i models d'avaluació.
En conjunt, destaca la necessària sistematització de la pràctica d’anàlisi i diagnosi territorial, per mitjà d’eines avançades i dispositius dinàmics com els observatoris de desenvolupament econòmic, per esdevenir un veritable suport al reconeixement entre actors, debat d'alternatives i presa de decisions.
Col·lecció: Guies metodològiques per a la planificació estratègica